El solitari oest

El solitari oest és una obra de teatre on es representa un drama i a la vegada també és una comèdia, ja que els seus protagonistes fan de la seua vida dramàtica, pèssima i solitària, una burla constant.

L’obra de teatre es situa en un escenari al solitari oest. Les escenes majoritàriament es realitzen a la casa dels dos germans protagonistes, Coleman i Valene, i també al lloc on segons el guió de l’obra diu que es suïcida la gent.

Aquest teatre és una comèdia on aquestos dos germans enemistats només que fan que barallar des que van enterrar el seu pare després d’un desafortunat i fortuït accident. Més endavant es desvelarà, que no sols va ser un accident, sinó tot el contrari, es a dir, el germà major el matà a propòsit per el simple motiu de que el pare sempre el ridiculitzava davant de tothom. Un dia Valene es va afartar del pare, agafà l’escopeta i li pegà un tir al cap. El pare morí al instant.

Apareix també un personatge important, el pare Welsh, un jove capellà local, turmentat i alcohòlic que sempre troba als germans barallant i intentà fer-los veure que sols es tenen un al altre i que si continuen així, es mataran.

Per a aconseguir-ho, intentà que al sentir de la mort d’un senyor del poble, raonaren la importància que te la vida. Però com no ho aconsegueix, per això i per moltes més coses, arriba a un estat de desesperació que el du a suïcidar-se al mateix lloc on s’han produït les morts de l’obra.

En aquest darrer esdeveniment, apareix una noieta del poble anomenada Girleen, que està enamorada del pare Welsh i per la tragèdia es queda molt afectada.

El capellà abans de morir escriu una carta als germans on els fa que facen una promesa per la seua ànima, que en pau descansa desprès de la seua mort, de havien de evitar barallar-se i abans de arribar a les mans, sempre parlaran primer els problemes que tenen.

Els germans acompliren la promesa que li van fer al pare Welsh i van començar a parlar de problemes i malifetes molt grosses que es feren de menut per a poder desfer-se de la ràbia que es tenen un a l’altre i resoldre la seua vida sense cap malicia passada.

Amb l’obra de teatre El Solitari Oest ens hem trobat davant d’una història que la componen uns personatges prou complexos i que superen a el que al  meu parèixer, són personatges corrents de qualsevol obra de teatre. Al llarg de l’obra no hi ha cap segon en el que no pugues experimentar cap sentiment, sempre hi ha algun sobresalt, alguna llàgrima, algunes risses,... sols hi ha que deixar-se dur per la història que ens ofereixen i gaudir el més possible. Potser que així, aconseguirem submergir-nos en l’obra i sentir-nos un dels personatges d’aquesta.